The Racer

El 1996 va donar un pas gegant cap endavant en el món de la competició. Va néixer The Racer. Era la primera vegada que un globus es dissenyava, desenvolupava i produïa especialment pels exigents requisits de les competicions. Va ser creat en col·laboració amb Uwe Schneider que forma part de la elit de la competició mundial. L’objectiu era produir un globus amb una forma que permetés aconseguir el màxim índex d’ascens i descens a la vegada que evités la deformació de la vela, cosa que comporta una millor precisió per arribar a l’objectiu. La forma havia de continuar resultant atractiva per la vista. La seguretat també era un factor important en el disseny, a l’incloure respiradors i teixit Ultralast en la part superior del globus, sent aquests components de sèrie. El disseny i forma final van ser el resultat d’un treball considerable amb grans tests i anàlisis de dades de vol. Uwe Schneider, Josep i Carles Lladó Costa, grans apassionats de les competicions, van dedicar moltes hores de proves.

Funcionament, seguretat i una gran forma

The Racer – nomès a Ultramagic

El resultat de tot aquest treball va ser que els requisits de l’objectiu van ser aconseguits amb un gran èxit. Conseqüentment, The Racer és ara reconegut per la majoria dels millors pilots del món com l’únic globus a utilitzar per competició. També la seva meravellosa forma ha triomfat amb els patrocinadors. S’ha produït The Racer en 3 mides diferents per poder complaure a tots els pilots i requisits per les proves de competició. Les mesures són 56, 65 i 77.000 peus cúbics.

La història de The Racer, per Uwe Schneider

“Vaig volar amb els globus i formes més estretes, perquè en els meus experiments vaig trobar que, ni la forma ni el diàmetre de la vela influïen massa en l’ascens o descens del globus, sinó l’altura de la vela. Ens asseiem davant el programa de disseny i Josep va estrènyer l’estàndard 65 un 5%. No era un gran canvi. Ho va fer un 10%, després un 15% i finalment un 20%.

Vam reduir el volum per arribar de nou a un 65 i vam posar una imatge a sobre d’una altra. El resultat eren 2m menys de diàmetre i quasi 4m més d’altura. Li vaig dir que aquesta era la forma que volia provar i el van fabricar. Vaig volar amb ell per primera vegada als premundials a Japó. The Racer va donar un gran resultat en ascens i descens. Al principi, acostumat com estava a globus de forma estàndard, creia necessitar major concentració per volar però aviat em vaig donar compte que mostrava la mateixa resposta que els demés globus. La única diferència era el rati d’ascens i descens. El que vaig llegir a l’instrument, tan sols era un 30% més, però l’interval de combustió per mantenir-lo a l’aire així com la durada de la combustió per recuperar-lo després d’una estona sense escalfar era quasi el mateix. Així que vaig demanar a tots els pilots que realitzessin proves sense mirar l’instrument, sinó que es guiessin pels sentiments. Va ser de gran ajuda. Per suposat, volar just per sobre del sòl requereix quelcom més de concentració, però m’hi vaig acostumar després d’un o dos vols.

Vaig desenvolupar un mètode de prova pel funcionament de globus amb un instrument electrònic incloent un barògraf. Després d’un vol vaig descarregar aquelles dades i les vaig avaluar. Hi havia nombroses dades: la lectura màxima del baròmetre que era generalment molt més alta que totes les altres (així que no la vaig utilitzar). Aleshores en el barògraf hi havia alguns pics en els índex d’ascens i descens. Vaig considerar això com a valor immediat. Aleshores vaig mirar al barògraf que té escala de temps mínim d’1 minut. Vaig agafar així doncs les altituds que creuaven les barres d’un minut i vaig dividir la diferència per 60 aconseguint així els metres per segon per una pujada constant o descens de 60 segons. La meva última mesura és la que utilitzo per avaluar veles. Vaig provar els globus posat que volo The Racer i tinc una llista molt útil. A més vaig dur el globus a un descens fred controlat a alta altitud (4 m/s respectivament màxim descens rati amb la vela completa). Al creuar un número rodó en l’altímetre, vaig encendre el cremador i el vaig deixar funcionant fins que el baròmetre va descendir a zero. Aquesta “diferència d’altitud necessària per recuperar-se del descens en fred amb un cremador” és un valor de comparació de cremadors així com de veles.

Després d’haver provat The Racer 20%, vaig demanar a Ultramagic que construís un 25% per veure si era encara més ràpid o si “l’efecte ampolla” augmentaria, és a dir, el globus dóna una volta a velocitats més altes d’ascens i descens i la boca es tanca a índexs de descens més alts. El resultat era que The Racer 25% quasi mostrava els mateixos números que The Racer 20%. Per mi aquesta er una indicació de què amb el de 20% quasi aconseguim el grau òptim que potser es situï entre 20 i 25 i més enllà (30%) disminuirà.”

Com podem veure de l’informe, The Racer pot ser volat per sensacions. Aquella sensació especial quan és divertit volar un globus amb alt rendiment combinat amb seguretat. L’estabilitat de la vela a majors velocitats d’ascens i descens pot permetre un apropament més exacte als objectius. Però, hem de recordar sempre que és l’habilitat i l’experiència del pilot el que importa en última instància. El globus és just l’eina, però en el cas del The Racer, una eina molt especial: Un globus de Formula 1.

On The Racer difereix d’un cotxe de Formula 1 és que pot ser gaudit pels pilots professionals de competició així com pels que desitgin aprendre a competir o només volar per diversió. Un pot també gaudir de la seva forma bonica i sentir-se segur que si hi ha possibilitats de patrocinadors, aquests també estaran molt contents amb la forma i la superfície llisa i suau del globus.