L’equip Ultramagic prepara el globus “Aconcagua” a Amèrica del Sud.
Després de completar amb èxit la campanya de vols de prova duts a terme a les Dolomites, als Alps italians, el globus Aconcagua ja es troba a Amèrica del Sud, on es completen els preparatius d’un projecte francament esperat: el vol sobre la muntanya que li dóna nom, Aconcagua, el cim més alt d’Amèrica.
|
L’equip consta dels pilots Josep Maria Lladó i Uwe Schneider, amb un equip de suport català format per Jaume Llansana, Joan Comellas, Ma Neus Gambín, Adriana Lladó, Jaume Ordi, Jaume Cuatrecasas, Toni Diaz, Rafael Vilarrubias, Marc Vilarrubias i Cesc Vilarrubias. També compten amb l’ajut dels locals Christian Millas, Tomo Hernandez, Francisco Hernandez, Gabriel Mazzini i Sra.
|
|
|
|
 |
L’”Aconcagua” és un globus híbrid especial basat en l’EcoMagic d’Ultramagic, que combina l’ús de teixit altament aïllant Aerofabríx en la meitat superior amb Ultralast en la resta. Malgrat no oferir l’estalvi energètic d’una vela EcoMagic completa, aquesta combinació resulta molt adequada per volar en condicions extremes amb un globus de grans dimensions.Gràcies a l’ús dels innovadors nivells FuelTek instal·lats en les bombones a bord, serà possible determinar amb una precisió mai assolida el consum de combustible durant aquest emocionant – i probablement turbulent – vol de llarga distància.
 |
|
|
|
El globus s’equipa amb 6 bombones M-30 (30 kg). Això, en l’EcoMagic Aconcagua significa un vol de l’albada al capvespre. Pel que fa als cremadors, destaca l’ús d’un tàndem especial format per un doble MK-21 i un doble BMK-050 Powerplus. El primer disposa en ambdós costats d’una flama pilot addicional per a gran altitud, alimentada amb GLP i oxigen. L’MK-21 també s’equipa amb una vàlvula d’accionament hidràulic, que en permet el control mantenint les mans calentes dins les butxaques. El combustible a utilitzar serà una combinació de propà i butà al 40/60, amb bombones pressuritzades a 9 bars.
|
Endemés, per primera vegada s’integra l’ús de la instrumentació FuelTek en un ordinador, permetent un control precís del gas restant, el temps estimat d’autonomia i un registre del gas consumit en cada instant del vol.
L’N-180 “Aconcagua” disposa de 2 transponedors Mode S, 3 ràdios banda aèria i banda amateur. En Josep i l’Uwe comptaran també amb un telèfon satelital Iridium que permet fer trucades des de qualsevol indret del planeta!
De cara a la navegació, els pilots Ultramagic s’ajudaran amb 2 Compe Aventura, prenent 2 Garmin de reserva. La instrumentació de vol es basa en el Digitool dbi, amb els Garmin i Aventuras de reserva per al control de l’altitud baromètrica i per GPS. També disposen d’un termòmetre infraroig com a reserva del sensor dbi.
A bord transportaran 3 bombones d’oxigen, una per a les flames pilot i la resta com a suport vital. Cada pilot té un sistema d’oxigen amb dues màscares, cobrint així qualsevol incidència en sistema. També comptaran amb dues balises d’emergència ELT, una amb la nova freqüència 406, i l’altra amb la 121.5, doncs les autoritats Argentines encara no utilitzen la 406.
Com a equip d’emergència i salvament disposen de bengales, llumins d’alta intensitat, ignitors piezoelèctrics, encenedors i un esprai altament inflamable. Res es deixa a l’atzar aquesta vegada!
Finalment i com era pertinent, en Josep i l’Uwe s’equiparan amb protecció per a temperatures extremes (-25 ºC) així com alguns equips d’alpinisme (casc, cordes i mosquetons). De totes maneres, les temperatures a Amèrica del Sud durant l’estiu, a un FL 180, ronden només els 0 ºC.
Tots els preparatius s’han completat ja, i l’equip resta a l’espera de l’aprovació final del vol per part de les autoritats.
S’ha planejat un vol local de prova per efectuar una comprovació dels sistemes, que es durà a terme quan les condicions meteorològiques siguin adients. A la vegada, la tripulació està acabant d’establir quines son les àrees d’enlairament més adequades en funció del vent predominant el dia del vol. Tot i tractar-se d’un vol de muntanya i llarga distància, compta amb alguns dels al·licients d’un vol de competició – un fly in i fly on ben especial!
L’equip vol tenir a disposició un seguit de camps d’enlairament per atacar entre 90 i 135º l’Aconcagua. Els Andes son a uns 80º i per tant, no son la millor opció, encara que la seva intenció és fer tots els possibles per sortir d’allà.
Les sortides de reconeixement fins al moment els han permès establir un camp d’enlairament a uns 90º al nord de San Felipe, prop de Puntaeno. També han localitzat alternatives a El Tartaro (98º) i El Manzano (105º). A continuació l’equip va prosseguir direcció a La Vaga, i entrant així en terreny muntanyós sense camps practicables. Des de La Vaga, i seguint en direcció Est, van determinar un nou camp a Alicahue (115º). Aleshores van enfilar una carretera aparentment recta sobre el mapa en direcció Nord. Al cap d’una estona es trobaven escalant un port molt revirat enmig del desert! Al final del trajecte, però, i després d’haver superat un desnivell de més de 1.300 m, van poder establir un nou emplaçament a Chincolco, a 121º.
Fins aquí la història de l’expedició, de moment. El globus està a punt, esperant els permisos oficials, i amb uns quants camps d’enlairament coneguts. És clar que, com és habitual en el món dels globus, encara falta disposar d’un element ben important: condicions meteorològiques adients!
Seguirem atents al repte!!
