Competició

Quan algú es converteix en un pilot més experimentat, pot resultar divertit compartir vols amb altres en festivals o competicions. Aquests esdeveniments permeten reunir molts globus en l’aire alhora, una vista espectacular tant per als participants com per al públic en general.
La majoria de festivals inclouen algun tipus de competició. Sol ser una competició amistosa sense majors pretensions amb un petit premi o trofeu. No obstant això, en alguns dels esdeveniments més patrocinats, aquests premis poden ser bastant importants, i solen consistir en sumes considerables de diners, un cotxe o fins i tot un globus nou.
Aquest tipus d’esdeveniments amb grans premis normalment comporta l’enlairament dels pilots des de fora de la zona on està el públic per a apropar-se a la sorra amb la finalitat d’agafar un joc de claus d’un pal clavat a terra de 10 a 20 peus d’alçada (3 a 6 m). Per raons òbvies, aquesta prova es diu Key Grab (atrapada de claus).

Si bé la prova més popular de competició en aquests esdeveniments és la persecució (en anglès Hare and Hounds – llebre i gossos caçadors). En aquesta un globus (llebre) s’enlaira i la resta de globus (caçadors) el persegueixen i intenten aterrar el més prop possible. També serveix llançar un marcador on ha aterrat la presa.

La funció principal dels festivals és la cura i seguretat dels globus en benefici dels pilots i tripulació i del públic en general on els uns i els altres puguin divertir-se d’una manera segura.
Hi ha altres esdeveniments més especialitzats on l’objectiu principal és posar a prova les habilitats del pilot. Es tracta de competicions, carreres o Grans Premis i en el major dels casos, determinarà un campió local, nacional o internacional o contribuirà a aquest resultat.

En què consisteixen les competicions i carreres amb globus?

Les competicions I carreres amb globus no funcionen igual que les de motor o vela on el guanyador és el primer a creuar la línia. Les competicions amb globus consisteixen a guanyar una o més proves.
Hi ha gran varietat de proves però la majoria inclou fer diana amb un pal o marcador en un punt determinat, un objectiu o una marca X. Els llançaments es medeixen i puntuen pels observadors designats amb anterioritat que estan al sòl. Qui més s’apropi a l’objectiu, guanya.

Aquesta competició requereix un gran domini en la interpretació i ús dels vents a diferents altures per a mantenir el globus aprop de l’objectiu. En alguns nivells de competició, els pilots han demostrat tanta habilitat que després de volar 30 minuts o més i cobrir distàncies bastant llargues, han llançat el marcador just al centre de l’objectiu. Sovint la distància entre els marcadors dels quatre primers classificats és de mil·límetres o fraccions d’iarda.

Com a funcionen aquestes competicions?

Ha d’haver-hi un organitzador que fixi les proves abans de cada vol, que sol ser el director de la competició. Les normes deuen escriure’s i lliurar-se a tots els participants i els observadors oficials han de situar-se als seus llocs. Els directors de les competicions han establert al llarg dels anys un nombre de proves extremadament difícils per als pilots. Aquells pilots que no segueixin les normes perdran punts. Així que només el fet de volar molt bé no determina el guanyador.
Es requereix un gran domini en tots els aspectes del vol. Conèixer les normes, navegació exacta i traçat de l’objectiu. Tot això ho fa encara més emocionant. Els objectius solen ser cruïlles de carreteres i s’identifiquen per les coordenades d’un mapa.
Quan es tracta de més d’un objectiu, el segon ve designat pel pilot durant el vol i indicat al marcador i així successivament si hi ha més objectius. Les coordenades del primer objectiu s’han de declarar abans de l’enlairament. Podem veure doncs que pot ser molt fàcil equivocar-se en anotar les coordenades o elegir l’objectiu. Aquesta és una àrea on sovint es perden punts.
Al final de cada vol, el director de la competició juntament amb els observadors determina qui és el guanyador i totes les altres posicions en aquest moment de la competició.

Quines proves hi ha?

Poden variar en funció del nivell de la competició, però avui en dia la majoria dels països usen les proves reconegudes formalment i oficialment fixades a un nivell de competició mundial. A continuació detallem les proves utilitzades actualment per les organitzacions mundials de competició amb globus:

Objectiu establert pel pilot:

Els participants intenten llançar el marcador el més aprop possible de l’objectiu seleccionat i declarat per ells abans del vol. El resultat és la distància entre el marcador i l’objectiu declarat més proper. Quant menor sigui el resultat, millor.

Objectiu establert pel jutge:

Els participants intenten llançar el marcador el més aprop possible de l’objectiu fixat. El resultat és la distància entre el marcador I l’objectiu. Quant menor sigui el resultat, millor.

Alternativa vals:

Els participants intenten llançar el marcador el més aprop possible d’un dels diferents objectius fixats. El resultat és la distància entre el marcador i l’objectiu declarat més proper. Quant menor sigui el resultat, millor.

Enlairament (Fly in):

Els participants trien la seva pròpia zona d’enlairament i intenten arribar a l’objectiu fixat amb el seu marcador. El resultat és la distància entre el marcador i l’objectiu. Quant menor sigui el resultat, millor.

En vol (Fly on):

Els participants intenten llançar el marcador aprop d’un objectiu elegit i declarat per ells durant el vol. El resultat és la distància entre el marcador i l’objectiu declarat més proper. Quant menor sigui el resultat, millor. El concursant ha d’anotar clarament al marcador aquest objectiu. Si el marcador no es llança o no s’ha escrit l’objectiu en ell, el participant no aconsegueix cap puntuació.

Persecució (Hare and hounds):

Els participants persegueixen un globus (la presa) i intenten llançar el marcador aprop d’un objectiu fixat per la presa no més enllà de 2 metres del cistell després d’aterrar. El resultat és la distància entre el marcador i l’objectiu. Quant menor sigui el resultat, millor.

El turó de Watership:

Els competidors s’enlairen d’una distancia mínima a una primera diana, on procuraran deixar el testimoni, i d’on sortirà un globus llebre, que després del seu aterratge, col·locarà una segona diana que els participants hauran també d’assolir. Es tracta en realitat de combinar un Fly-in i una llebre amb caçadors.

Gordon Bennett memorial:

Els participants intenten llançar el marcador en una àrea puntuable aprop de l’objectiu fixat. El resultat és la distància entre el marcador i l’objectiu. Quant menor sigui el resultat, millor.

Ratio calculat d’aproximació (Crat):

Els participants intenten llançar el marcador en un àrea puntuable pròxima a l’objectiu fixat. La zona puntuable tindrà una durada vàlida limitada. El resultat és la distància entre el marcador i l’objectiu. Quant menor sigui el resultat, millor. Si un concursant no aconsegueix una marca a la zona puntuable durant el temps vàlid, no obté cap puntuació.

Carrera a un punt:

Els participants intenten fer una marca en un àrea puntuable en el menor temps. El resultat és el temps transcorregut entre l’enlairament i el llançament del marcador. Quant menor sigui el resultat, millor. El temps finalitza en el moment que es llança el marcador, durant la seva caiguda o ja en el sòl una vegada vist per l’observador o ja a les seves mans, el que tingui lloc abans.

Colze:

Els participants intenten canviar l’adreça del vol com més possible. El resultat es calcula restant a 180 graus l’angle ABC. Quant major sigui el resultat, millor.

Recorregut a terra:

Els participants intenten aconseguir la major àrea d’un triangle ABC. El resultat és l’àrea del triangle ABC. Quant major sigui el resultat, millor.

Mínima distància:

Els participants intenten llançar el marcador aprop del punt d’enlairament comú, després de volar un mínim de temps fixat. El resultat és la distància entre el marcador i el punt d’enlairament. Quant menor sigui el resultat, millor.

Vol més curt:

Els participants intenten llançar el marcador aprop del punt d’enlairament en una àrea puntuable establerta. El resultat és la distància entre el marcador i el punt d’enlairament. Quant menor sigui el resultat, millor.

Mínima distància llançament doble:

Els participants intenten llançar dos marcadors aprop l’un de l’altre en àrees puntuables diferents. El resultat és la distància entre els marcadors. Quant menor sigui el resultat, millor.

Com es pot veure, participar en aquestes competicions pot ser molt emocionant però també molt exigent. Afegeixen un aspecte completament nou al vol amb globus. Alguns competidors treballen en equip i fins i tot usen programes d’ordinador per ajudar-los a preveure i planificar la fixació de les seves proves. L’ús d’un GPS (sistema de posició global) és comú avui en dia entre els participants a escala nacional i internacional per a ajudar a la navegació i abast dels objectius. Les competicions han recorregut un gran camí des d’aquells temps que estar a 30 metres (100 peus) de l’objectiu era considerat com una posició guanyadora.
Però sense necessitat d’arribar a aquests nivells de sofisticació tecnològica, les competicions poden ser i són una diversió per a tots i les competicions locals és on hom pot començar.

Com puc participar en una competició de vol?

– Apunti’s a un club a la seva localitat o regió i comenci a volar amb altres pilots.
– Participi en alguns festivals on hi hagi proves senzilles com la persecució per veure les seves possibilitats.
– Comprovi amb l’organització d’ascensionistes del seu país com i quan organitzen les diferents competicions. Moltes organitzacions tenen esdeveniments d’entrenament on pilots i tripulació poden introduir-se en els vols de competició.
– Parli amb el seu distribuïdor d’Ultramagic o si no n’hi ha a la seva zona, contacti el nostre servei d’atenció al client. La nostra empresa està molt involucrada en aquestes competicions. La majoria de distribuïdors hi participen. Els directors d’Ultramagic competeixen amb regularitat a escala local, nacional i internacional i animen tant els pilots novells com els més experimentats a gaudir d’aquesta emocionant vesant de l’esport.

Necessito un equip especial?

Per a començar a competir, es requereix molt poc equip. Els mínims són un mapa, una bona brúixola, uns prismàtics, una regla a escala i un transportador. Globus d’heli petits i un cilindre d’heli petit també resulten útils. Si es converteix en un concursant seriós, llavors un GPS pot ser una sàvia inversió.
Ultramagic és pioner en el desenvolupament de globus per a competicions de vol d’alt nivell i molts dels pilots més famosos del món volen amb el nostre globus de carreres (The Racer). Una vegada senti que el vol de competició és realment el que li agrada, potser vulgui considerar la possibilitat d’adquirir aquest globus. El seu distribuïdor Ultramagic estarà encantat d’explicar-li més detalls sobre aquest globus de carreres.

Provi-ho!

Si està buscant alguna cosa nova amb el seu globus, doni una oportunitat al vol de carrera. Pot obrir-li tot un nou concepte de vol i alhora millorar les seves habilitats. També podrà conèixer així altres pilots amb els mateixos interessos que vostè.

Ballooning World