“Shani” de globus a Tanzania.
Des d’Ultramagic hem organitzat un “shani” a Tanzània per celebrar el 25 aniversari del nostre viatge a Àfrica en el que vam seguir els passos de Jules Verne a “5 setmanes en globus”.
“Shani” es una paraula Swahili que vol dir aventura, esdeveniment especial, etc. I això és exactament el que van ser els 11 dies de la nostra estada allà.
Pilots i equips de diferents parts del mon: Japó, Estats Units, Regne Unit, Alemanya, Itàlia, França i Espanya i molts amics ens vam reunir, en aquesta ocasió especial, per gaudir de diferents vols.
 |
Vam arribar a Dar es Salaam el 18 de març, vam sortir directament cap a Zanzíbar en un vaixell ràpid contractat per l’ocasió que també s’utilitzaria com a suport i seguiment per un vol molt especial.Vam poder descansar una mica del viatge i visitar aquesta magnifica illa. Els globus van arribar la tarda del dia 18 i aquell vespre es va deixar tot preparat pel vol del matí següent. |
| A les 6 del matí del dia 20 els 15 globus van sortir. Va ser molt emocionant perquè s’havia estat preparant durant molt de temps. Aquest vol era per familiaritzar-se amb el butà i la zona, ja que hi fa molta més calor que allà on volem normalment. Amb un vol de només 30 minuts va ser suficient per volar sobre Stone Town, tenir bones vistes de la costa i també tenir problemes amb el rescat ja que els globus anaven direcció cap a mar i van haver d’aterrar just a la costa! Tothom va ajudar en el rescat del globus. Alguns van haver de ser portats a ma quasi 1 quilòmetre ja que no hi havia massa carreteres. |  |
Pel dia següent estava planejat la travessa del canal entre Zanzíbar i el continent africà. Estaven preparats per sortir 8 globus carregats de bombones, incloses les dels globus més petits que no feien la travessa. Desafortunadament el temps no era prou adequat i no calia arriscar-se. Amb tempesta a la costa del continent i un vent inferior a l’esperat, i del sud-oest (anant a NW), vàrem decidir que només sortissin 3 globus. Així asseguràvem que el rescat es pugues fer sense cap problema amb els dos vaixells que teníem preparats, en el cas en que els globus haguessin d’aterrat a l’aigua.
| Així doncs el 21 de març un globus T-150 pilotat per Carles Lladó i Angel Aguirre i amb el càmera David Fernández, un M-105 pilotat per David Bareford i Uwe Schneider i un S-90 pilotat per Juan Cobos i Domènec Sayós van sortir a les 14:00. Un grup de música local, amb una cançó feta especial per l’ocasió, va acompanyar els globus i tothom que estava allà. La travessa, d’aproximadament 4 hores, va ser un gran èxit, tot i que va haver una mica de nervis per part de la gent del vaixell que no veiem massa clar que la travessa acabes essent un gran èxit, tal com va acabar sent. El paisatge era increïble, com es pot veure en les fotografies i tothom estava content de saber que havien aterrat sans i estalvis a l’altre costat de la costa. |  |
El rescat va durar 24 hores. Va començar aquella mateixa nit a Bagamoyo però no van tornar fins al cap d’un dia. Tots els equips estaven cansats però contents de haver fet la travessa tal com l’havien fet 25 anys abans el Jaume, el Joan i el Josep Mª. La resta va tenir temps de descansar, alguns de sortir a navegar amb els “Dhows” mentes altres anaven a visitar l’antic poble de Bagamoyo.
 |
 |
El dia següent, desprès d’omplir les bombones a Dar es Salaam, vam marxar cap a la Reserva de la Selous. En el primer viatge, 25 anys abans, aquest va ser també un lloc especial ja que hi vam estar més d’un mes esperant a que els vents canviessin de NO a SO. Per això coneixem l’àrea força bé i la veritat és que no ha canviat gaire des de llavors.Per l’ocasió es va llogar un tren amb la màquina, un vagó per passatgers i dos vagons de càrrega per els globus, gas i equipatges, i així assegurar que arribàvem a La Selous més o menys a temps. Aquest viatge va ser molt interessant ja que des del principi creues una part de la Reserva i ja vàrem poder veure alguns animals des del tren. També ens vam haver d’esperar en un poble perquè passes un tren en l’altre direcció. La gent del poble estaven sorpresos de veure’ns igual que nosaltres ho estàvem de veure’ls a ells.
 |
L’allotjament a La Selous no va ser fàcil, no estaven preparats per un grup tan gran, però realment van fer tot el que van poder. Mentre anàvem al Lodge, vàrem poder veure que els vols no serien fàcils. També perquè l’estació de les pluges estava a punt de començar i alguns camins podien quedar impracticables.
 |
Els globus es van deixar preparats just al costat de la via del tren i al matí següent es va fer un vol magnífic sobre la sabana del que van gaudir tant els pilots com els equips de rescat. Era en una de les zones més remotes del mon.Els rescats no van ser massa fàcils, però vàrem poder deixar els globus preparats pel vol del dia següent, que havia de ser a prop dels llacs i del riu. El paisatge era molt especial i aquí vam tenir la oportunitat de volar junts el Joan, el Jaume i el Josep Mª rememorant el vol que vàrem fer aquí fa molt temps però que encara recordem.
|
El vol va ser curt perquè si haguéssim creuat els llacs, el rescat hauria durant uns quants dies, però va ser prou llarg per poder admirar l’immens paisatge africà. Després del vol, vam anar de safari i per dinar vam fer un picnic sota un gran baobab.
 |
 |
Una altra vegada vàrem deixar els globus preparats, en una altra àrea, per sortir el dia següent. En realitat, estava planejat fer un vol de nit perquè hi havia lluna plena. Desafortunadament una forta tempesta a la nit ens va fer canviar de plans, en contrapartida vam tenir l’ocasió de veure una lluminosa i espectacular tempesta.De totes maneres ens vam llevar a les 6 del matí per veure si almenys hi havia la possibilitat de fer una altre vol. Afortunadament es va poder fer tot i que el cel estava ben tapat. Amb alguns dubtes al principi, al final la direcció del vent va ser molt bona i els rescats molt fàcils.
Els centenars d’animals que es van veure, elefants, búfals, girafes, hipopòtams, nyus, etc encara ens van fer gaudir més de la nostra estada i ser conscients de lo afortunats que vàrem ser al poder volar allà.
 |
 |
El dia següent tornàvem a Dar es Salaam en tren. A la 1 de la tarda, amb una puntualitat poc usual, va arribar el tren, que es va tornar a carregar fins dalt, i que ens portaria un altre cop a Dar aquell mateix vespre.El dia següent va ser un dia de descans. Tothom va tenir temps per anar a compra alguns Souvenirs o per fer snorkeling en una illa prop de l’hotel. Després un sopar de comiat a la platja i el dia següent tornàvem a casa.
| L’organització no va ser fàcil, però es van fer 5 vols en 11 dies, tots els que tenim previstos, així doncs pensem que va ser un gran èxit. El país no està exempt de dificultats però vam tenir l’ajuda de gent d’allà, d’Aviació Civil, del Ministeri de Turisme, dels Parcs Nacionals de Tanzània i de la Reserva de Caça de la Selous. Sobretot, en Jimmy Mkwawa va ser el nostre gran suport a Tanzània i hauria sigut realment difícil l’organització del viatge sense la seva ajuda. |
 |
Els equips i amics van ser excel·lents companys ja que no van fer més difícil el que no era fàcil.S’està preparant una pel·lícula junt amb milers de fotografies per recordar per sempre aquest viatge.
Un esdeveniment que ens recorda que probablement Ultramagic avui no existiria si no haguéssim fet aquest viatge fa 25 anys.
 |
 |
 |